Ara és època electoral, i als candidats a les alcaldies se'ls hi omple la boca de solucions al problema de la vivenda. No ens enganyem, mirant la resta d'Europa, el problema a Espanya és la manca de lloguers. Hi ha vivendes buides, fet que resulta anti-intuitiu... No fora lògic, si hom disposa d'una vivenda buida, que la llogués, i per tant que en tregués uns diners? Especialment si la opció oposada, deixar-la buida, implica pagar-ne igualment les despeses, i no treure'n ni un duro ni disfrutar-la.
No ens enganyem, jo ho he viscut, i realment hi ha motius per no llogar. La gent no lloga a Espanya perquè ha de pagar gairebé tant de lloguer com d'hipoteca. I això és així, no perquè el propietari sigui un ésser maligne i draconià, que vulgui drenar de sang les venes del inquili a base de fer el lloger una opció inviable, no. És degut a que disposem d'un sistema judicial absolutament ineficient, retrograd i kafkià, que fa aigues per tots costats, on la justicia ha degenerat a una simple interpretació viciada i malèvola de lleis ben intencionades pero molt desafortunades, i que fa pagar als propietaris i als inquilins honestos per les faltes comeses pels mals inquilins.
Cal, a un nivell general, una modernització urgent del sistema judicial, i a nivell particular del problema de la vivenda, una llei nova que reguli el lloguer, adecuada a la situació actual, que dongui més poder al propietari per tal de controlar el comportament dels inquilins que incompleixen flagrantment la llei, sota la protecció de Kafka i dels jutges.
De tot això en sortiriem beneficiats tots: els propietaris, perquè podrien llogar amb més tranquilitat, i per tant, a preus més baixos. Els inquilins honestos, perquè pagarien MOLT menys pels lloguers i no els hi demanarien tants requisits per poder accedir-hi. I els jutges vocacionals, que podrien anar-se'n a dormir tranquilament, sense perdre son pel fet de que el seu estament s'hagi convertit en un dels grans problemes de la societat del benestar.
